Jesús Raspall: “A vegades el més important no és guanyar, sinó sentir-se orgullós de la feina ben feta”

Jesús Raspall té 15 anys i cada dia ve a l’Institut Campclar, on estudia 4t de l’ESO. Tothom el coneix: és el nostre company de classe, el nostre alumne o, si més no, ens el creuem pels passadissos o al pati. Però el que potser encara no sap tothom és que el Jesús és un gran jugador de tenis taula i, per això, els alumnes de Fotoperiodisme hem decidit entrevistar-lo.

Fotoperiodistes: Bon dia, Jesús. Quants anys fa que practiques el tenis taula?

Jesús: Ja fa uns tres anys que vaig començar a entrenar. Vaig començar als 12.

FP: On entrenes? Hi dediques moltes hores?

Jesús: Entreno al Club Tennis Taula Cambrils, i hi dedico força hores.

FP: Com es diu el teu entrenador?

Jesús: En tinc tres: Álvaro, Miguel i Long.

FP: Vols ser esportista professional?

Jesús: Sí, m’agradaria molt i per això entreno.

FP: Sabem que ja has guanyat molts premis? Quin és el més recent?

Jesús: El passat més de febrer vaig fer podi al Torneig Estatal celebrat a Valladolid.

FP: Què sents quan guanyes?

Jesús: A vegades el més important no és guanyar, sinó sentir-se orgullós de la feina ben feta. És clar que quan guanyo em sento molt bé.

Gràcies, Jesús, per dedicar-nos el teu temps. Nosaltres, com tu, ens sentim orgullosos dels premis que has guanyat…i dels que segur seguiràs guanyant.