Contextualització del centre

L’INS Campclar està ubicat a la zona de Ponent i comprèn una àrea a la perifèria de la ciutat formada pels barris de Torreforta, Campclar, La Granja, Riuclar, la Floresta, Icomar, Torreforta, el Pilar, Albada i Parc Riuclar. La majoria d’aquests barris van ser construïts als 60 i 70, com a conseqüència dels fluxos migratoris procedents de la resta d’Espanya. Una escassa previsió i planificació d’entorn va fer que cada barri cresqués amb independència dels altres, amb una identitat particular i pròpia. Cap als 40 l’Ajuntament decideix crear al voltant de Tarragona altres zones. El primer barri fou Torreforta, el més gran de tots. Amb un creixement constant, s’enllaçà amb el Barri del Pilar, La Granja (1967). Apareixen també Riuclar (1966), Icomar (1968), Parc Riuclar (1964) i La Foresta (1966). En tots aquests barris es fa palesa, des del principi, la pèssima planificació urbanística, l’aïllament i la manca de transport i l’absència de serveis, recursos i equipaments bàsics. L’últim barri en construir-se, als anys 60, és Campclar. L’únic que va ser planificat i dotat de xarxa elèctrica, d’aigua i clavegueram abans d’iniciar-se la construcció dels habitatges, però també el que tradicionalment ha presentat major problemàtica de conflictivitat i d’exclusió social. Bé és cert que, amb l’onada migratòria extracomunitària que l’estat va rebre entre les acaballes del darrer segle i els inicis del nou segle XXI, el barri va tornar a constatar uns canvis socials importants. A més, també s’amplià amb una zona de construcció d’habitatges, empesos per l’auge immobiliari, en diferents zones del barri.

En els anys 90, tots els barris reben un gran impacte migratori. Les famílies que arriben provenen del Marroc, de Sud-Amèrica, Senegal, països de l’Est i canvien de forma important la morfologia de Ponent. La zona de Torreforta assumeix una gran població àrab i senegalesa, molt condicionada també per la precarietat immobiliària que aquesta zona ja patia. La població sud-americana i de països de l’Est, en canvi, queda més repartida per tot Ponent. A partir d’aquesta segona onada migratòria, es veu afectat el sentiment de pertinença dels habitants que conformen Ponent, fet que es constata clarament amb el desplaçament d’aquests primers habitants dels barris cap al casc de Tarragona. L’Institut, que fins aquells moments havia tingut un paper important en fomentar l’ascens socials a través de la formació dels fills dels treballadors que havien arribat des de la resta de l’Estat Espanyol, esdevé en aquest moment receptor de tot un mosaic de cultures i ha d’apostar, com en molts d’altres casos a Catalunya, per fomentar la cohesió i el valor de la cultura pròpia catalana.

Aquests darrers anys en què la crisis econòmica s’ha accentuat cada cop més, a l’institut s’ha notat un nou canvi en la composició dels seus alumnes. D’una banda, el nombre d’alumnes que provenien d’altres països i que s’incorporaven al sistema educatiu català de forma tardana i amb el suport de l’aula d’acollida ha anat disminuint progressivament. D’altra banda, ha augmentat la precarietat econòmica de les famílies, les quals, en molts casos, s’han de disgregar i prioritzar el treball en d’altres zones o països, o bé incrementar el nombre d’hores laborals, fet que suposa una canvi en l’atenció als fills. En d’altres casos més extrems, la falta de recursos a tots els nivells ha generat un teixit social que es mou al llindar de la pobresa i que, evidentment, afecta també la criança.

Espais com el Mercat (1982) o el Centre Cívic (1988) van aparèixer molt posteriorment, època en què també apareix el primer institut en el barri: el 1981 es crea l’INS Campclar. L’Institut neix amb un compromís clar de millorar les possibilitats de futur de les noies i els nois de Campclar incidint, també així, en la millora del barri.

El paper del teixit associatiu de Campclar ha estat decisiu durant la configuració del barri, especialment durant aquells anys quan l’oferta d’equipaments i serveis socials era més aviat baixa. Actualment, el barri disposa de tres associacions de veïns: l’Associació de veïns de Campclar que engloba les diferents comunitats d’escala dels pisos ADIGSA localitzats al sud del barri i aglutina les problemàtiques més importants del barri; l’Associació de veïns de la Zona Esportiva que representa els veïns dels blocs localitzats a la part nord del barri i que reclamen més atenció cap a una zona del barri pràcticament oblidada; i, finalment, l’Associació de veïns de Torrenova, bloc d’edificis que limita amb el barri de Torreforta. Aquestes tres associacions reflecteixen les diverses realitats que trobem al barri i si bé anys endarrere la seva relació no era del tot bona, actualment, gràcies en part al projecte integral, realitzen activitats conjuntes i les relacions de col·laboració i comunicació han millorat recuperant dinàmiques existien els primers anys d’implementació del Pla comunitari. A part d’aquestes tres associacions de veïns, el barri disposa d’altres associacions i entitats que cal tenir en compte. Si bé és cert que des de fa uns anys moltes de les associacions que hi havia al barri es troben en un moment d’inactivitat, la densitat d’entitats i associacions existents al barri és força elevada. Citem, per exemple, el Col·lectiu de dones de Torrenova o l’Ateneu cultural de les dones, els diferents clubs esportius del barri com el Club ciclista Campclar, el Club Athletic Campclar o els dos clubs de Petanca, i un significatiu nombre d’associacions socioculturals que o bé es troben inactives o bé estan en procés de convertir-se en comunitats. Tampoc no podem deixar de nombrar els diferents AMPA dels centres educatius del barri (CEIP Campclar, CEIP Mare de Déu dels Àngels, CEIP Ponent, CEIP La Floresta, CAEP Mediterrani i l’INS Campclar).Un dels altres actors claus del barri i que participa en algunes de les actuacions del projecte integral és la fundació Casal l’Amic. Antic esplai juvenil fundat l’any 1983, fa deu anys que es converteix en fundació i es consolida com a servei d’acció social referent al barri que treballa amb infants i joves. Amb actuacions que actualment desenvolupa en d’altres barris de la ciutat i amb una plantilla d’uns 50 monitors i educadors, l’objectiu de la fundació és arribar allà a on l’administració no hi arriba i acabar fent que hi arribi. Actualment, pel que fa al barri de Campclar, la fundació Casal Amic participa al programa de Fem barri a peu de carrer del projecte integral i en algunes activitats del Pla d’entorn educatiu de la Generalitat. A més, desenvolupa un programa contra l’absentisme escolar en relació amb els diferents centres educatius del barri i manté un centre obert pels infants i joves de Campclar.

A nivell d’equipaments, el barri disposa d’una oferta prou complerta especialment pel que fa a nivell educatiu i esportiu. Així, per exemple, a nivell esportiu és important destacar el Poliesportiu Campclar o que el Patronat municipal d’esports té la seva seu ubicada dins el barri. Pel que fa l’educació hi trobem cinc escoles públiques, dos institut de secundària, dues escoles bressol municipals, una escola d’adults compartida amb els barris de Ponent i un centre educatiu concertat. A part, es disposa d’un centre de formació ocupacional: l’Institut Gaudí de la Construcció, ubicat al mateix barri. Pel que fa l’atenció sanitària s’ofereix des del Centre d’Atenció Primària (CAP) i l’Àrea Bàsica de Salut de la Granja que disposa d’una bona dotació de serveis, consultes de medicina familiar i comunitària i especialitats, un equip PADES (atenció a crònics i pal·liatius) i de la Unitat de Salut Sexual i Reproductiva.

L’INS Campclar (1981), situat en aquest darrer barri, ha estat, històricament, reconegut com l’Institut del barri. Durant anys era l’únic institut dels barris de Ponent i això va afermar aquesta idea de referent en el barri. Després d’aquests canvis socials importants en el territori i d’una reforma estructural del sistema educatiu, el centre va afrontar l’impacte de la crisis en les famílies i va haver de desenvolupar un conjunt d’estratègies educatives, organitzatives i econòmiques que poguessin donar resposta a les necessitats formatives dels joves del barri. És en aquesta època que s’incorporen els alumnes d’11 a 13 anys amb l’Educació Secundària Obligatòria. L’Institut, el qual havia tingut el reconeixement i el prestigi de ser un dels millors centres de Batxillerat de Tarragona, es trobava davant el repte d’assimilar un alumnat molt més jove i d’aconseguir que el professorat visqués el canvi del sistema educatiu amb una certa normalitat.

A partir de 2014, al un gir important en la línia pedagògica i organitzativa, i amb una nova direcció al capdavant del centre, s’activen noves dinàmiques i es prioritzen assolir els cinc objectius que planteja el projecte de direcció de l’actual directora. En aquest sentit es planteja un treball enfocat a millorar els resultats competencials dels alumnes d’ESO a l’àrea de llengües i a matemàtiques,  per vetllar per l’organització acadèmica de l’alumnat, per garantir una bona orientació i una inserció de les TIC en el professorat.

És en aquesta època que s’activen nous projectes en els departaments que contribueixen a la cohesió de tota la comunitat educativa.

A més a més, es fa una aposta molt ferma per l’orientació dels nostres alumnes, perquè la manca de recursos familiars es pogués gestionar de tal manera que pogués garantir l’equitat de condicions educatives. S’ha apostat, en aquest sentit, per augmentar l’oferta educativa, tot ampliant uns cicles formatius escolaritzadors, que vetllessin per una formació de qualitat i preparada per accedir al món laboral, però alhora, sense deixar de banda l’accés universitari per a aquells alumnes que volien i podien escollir aquest camí.