LONDRES, UN VIATJE AMB UN INICI PRECIPITAT

Picadilly Circus. En arribar al centre de Picadilly, tots ens vam sorprendre per la gran pantalla d’anuncis que hi havía: era tant bonic que ni semblaven anuncis! També vam veure un espectacle al carrer, a Convent Garden, just davant de Apple Market. En aquest lloc és molt típic trobar cada hora un espectacle, ja que els mateixos artistes acorden un horari perquè puguin sortir tots. A l’hora que hi vam anar nosaltres, més o menys a les onze o dotze del matí, (després de visitar l’impressionant British Museum) era el torn d’un home una mica trastornat, ja que es dislocava l’espatlla per poder passar els dos braços a través d’una raqueta de tennis. Però el seu número final era estirar-se damunt d’un llit de claus durant deu segons amb un adult damunt de la seva panxa. Per sort no es va morir davant dels nens d’una escola que estava fent una excursió per la zona. Després de veure el Big Ben i el London Eye de nit i de dia, vam anar direcció al Buckingham Palace, per veure el canvi de guàrdia, però de camí vam travessar St. James Park. Va ser impressionant veure un parc tan gran i verd, però el que de veritat ens va impressionar van ser els ànecs i els cignes que hi habitaven, la majoria en llibertat i perseguint els gossos que passejaven per allà amb els seus amos. Tot i així,  la sorpresa més gran va ser veure de lluny que venia cap a nosaltres un esquirol: ens va ensumar i va tornar al seu arbre. La gent passejava per alli juntament amb tot tipus d’animalets; resultava molt divertit comprovar que els esquirols estaven més acostumats a nosaltres que nosaltres a ells. The National Gallery ens va impressionar a tots per la seva estètica.D’esquena al museu, es veia el Big Ben de lluny, juntament amb tot el paisatge meravellós de les cases del Parlament. La tarda que vam anar a Candem Town, anàvem tots bocabadats, perquè només caminant uns quants metres fins arribar a les botigues de souvenirs, en van sortir els amos amb quatre o cinc caixes plenes de coses que ja no volien. Les van deixar a terra dient : “Free, free!”. En dos segons les caixes estaven envoltades de gent agafant coses gratis: figuretes, tasses de te, teteres, boles de cristall amb figuretes dins, paraigües, ulleres, cendrers i clauers a grapats. La Pilar ens va confirmar que mai s’havia trobat amb això i es va sorprendre tant com nosaltres. A Candem també vam poder veure molta gent punk i gòtica, que tenien botigues amb moda especial. En definitiva, encara que no poguéssim parlar cridant (perquè allà tothom va callat, menys els espanyols), o no cuinin amb oli, ens ho vam passar d’allò més bé en tot moment. Per últim, volia donar les gràcies de part de tots els alumnes de segon de batxillerat a les professores Inma Baila i Pilar Marcellán per aguantar-nos aquests dies i per fer possible aquest meravellós viatge. Article de Janira Gómez Martorell