Seminari de Ciències Socials

Distribució del professorat de Ciències Socials segons curs i matèria a l’ESO:

Ciències Socials   1r ESO                                Anna Elsa Benesenes, Núria Ortiz, Manel Güell

Ciències Socials   2n ESO                                Manel Güell, Núria Ortiz

Ciències Socials   3r ESO                                Núria Ortiz

Ciències Socials    4t ESO                                Manel Güell, Joan Arévalo

Emprenedoria (optativa) 3r ESO                Núria Barberà

Economia (optativa)  4t ESO                      Carla Aliau, Núria Barberà, Joan Arévalo

Distribució del professorat de Ciències Socials segons curs i matèria a Batxillerat:

Història del Món Contemporani 1r Batxillerat                                                                  Manel Güell

Història d’Espanya  2n Batxillerat                                             Anna Elsa Benesenes, Joan Arévalo

Geografia 2n Batxillerat                                                                                                          Núria Ortiz

Història de l’Art   2n Batxillerat                                                                                           Joan Arévalo

Economia 1r Batxillerat                                                                                                      Carla Aliau

Economia 2n Batxillerat                                                                                                      Núria Barberà

Horari de visita d’atenció als pares

 

Manel Güell Dilluns 11:30 – 12:25
Anna Elsa Benesenes Divendres 10:35 – 11:30
Joan Arévalo Divendres 13:10 – 14:05
Núria Ortiz Dimecres 11:30 – 12:25
Carla Aliau Dilluns 11:30 – 12:25
Núria Barberà Dimecres 14:05 – 15:00

 

Llibres a l’ESO

El seminari de socials no utilitza llibres en el curs 2019-2020 en els seus cursos a l’ESO. S’utilitza materials gràfics (presentacions) que els alumnes traspassen als seus dossiers, a més a més d’altres recursos facilitats pel professorat (fotocòpies de lectures, gràfiques etc.).

 

 

Criteris d’Avaluació de 1r a 3r de la ESO:

 

  • Es realitzaran dues proves cada trimestre, que representaran un 50% de la nota de cada trimestre.
  • Activitats cooperatives, treballs, projectes i tasques encomanades a classe i a casa un 30%.
  • La presentació d’un dossier de seguiment de la matèria, que suposarà un 20% de la nota trimestral.

Criteris d’avaluació a 4t de la ESO

  • Registres de deures (10%). Anotacions al quadern del professor si l’alumne acompleix les tasques encomanades.
  • Dossier de l’alumne (20%). Comprovació del dossier després de cada examen.
  • Actitud (10%). Actitud positiva envers l’aprenentatge, el professor i els companys.
  • Proves escrites o parcials (60%). Explicació dels coneixements adquirits a cada unitat didàctica. Es realitzarà un mínim de dues proves per trimestre i d’una prova per unitat didàctica.

 

RECUPERACIÓ DELS TRIMESTRES SUSPESOS EN UN MATEIX CURS I/O DE TOTA LA MATÈRIA EN UN CURS POSTERIOR

A l’ESO les recuperacions les realitzarà cada professor/a de nivell al llarg del curs i adaptades a les necessitats, si s’escau, de l’alumne/a, incloent-hi l’alumnat amb PI.

Avaluació final al juny: es considera la matèria superada quan la mitjana aritmètica dels trimestres superi 5 o bé com a màxim s’hagi suspès un trimestre amb un 4.

La recuperació de l’any anterior es farà mitjançant una convocatòria extraordinària on s’especificarà el tipus d’avaluació i la data de la mateixa.

 

 

Els llibres i els criteris d’avaluació utilitzats a Batxillerat són els següents:

1r de Batxillerat (Història)

Història del món contemporani, Batxillerat. Edebé editorial, 2008.

Criteris d’avaluació

  • Es realitzaran dues proves (mínim) cada trimestre, que representaran un 80% de la nota.
  • Les tasques encomanades a classe i l’anàlisi de documents històrics, mapes i gràfics constituirà un 20% per trimestre.

RECUPERACIÓ DELS TRIMESTRES

 

La matèria d’Història contemporània queda aprovada quan la mitjana aritmètica dels trimestres superi 5 o bé com a màxim s’hagi suspès un trimestre amb un 4. Al llarg del curs, l’ alumnat pot optar a una prova de recuperació que no excedirà d’un 6 com a màxim.

L’alumnat de 1r de Batxillerat que no hagi superat la matèria a la convocatòria ordinària de juny, podrà presentar-se a l’extraordinària corresponent a setembre de tot el curs.

2n de Batxillerat (Geografia)

Llibre de text; Geografia, VV.AA., Editorial Barcanova, 2008.

Criteris d’avaluació

Avaluació inicial a cada unitat didàctica (diàleg, pluja d’idees sobre el seu contingut) i avaluació formativa, així com sumativa, de seguiment diari a partir de les proves, del treball a la llibreta, de l’actitud i el comportament. La nota final sortirà de la ponderació següent:

  • Proves al final de cada unitat: 80%
  • Presentació de pràctiques diverses 20%

RECUPERACIÓ DELS TRIMESTRES

Recuperació: aquells alumnes que han suspès algun trimestre el poden recuperar al trimestre següent a través de diferents proves o treballs. En cas que, a final de curs, la nota mitjana de tota la matèria no quedés aprovada, l’alumnat té dret a presentar-se a un examen o prova final de recuperació que es realitzarà durant el mes de maig/juny. En aquest examen entren tots els continguts treballats durant el curs i el model d’examen serà el mateix que el realitzat al llarg del curs.

2n de Batxillerat (Història de l’Art)

ARTS. Història de l’Art 2n de Batxillerat. Ed. Vicens Vives. Ed. 2018

Criteris d’avaluació

  • L’alumnat realitzarà presentacions de totes les obres que composen el temari de les PAU 2020. El 20% de la nota global serà la mitjana aritmètica de les presentacions realitzades durant el trimestre, a més a més d’altres exercicis puntuals escrits (comentaris d’obres).
  • Proves escrites. On s’avaluen coneixements propis de la matèria (continguts) i les competències bàsiques fixades a la programació (80 % puntuació).

RECUPERACIÓ DELS TRIMESTRES

 

La matèria d’Història de l’Art queda aprovada quan la mitjana aritmètica dels trimestres superi 5 o bé com a màxim s’hagi suspès un trimestre amb un 4. Al llarg del curs, l’ alumnat pot optar a una prova de recuperació que no excedirà d’un 6 com a màxim.

L’alumnat de 2n de Batxillerat que no hagi superat la matèria a la convocatòria ordinària de juny, podrà presentar-se a l’extraordinària corresponent a setembre de tot el curs.

2n de Batxillerat (Història d’Espanya)

 

VV.AA: Història. Batxillerat. Edebé, 2009. Llibre de text.

 

Criteris d’avaluació

  • Es realitzaran dues proves (mínim) cada trimestre, que representaran un 80% de la nota.
  • Les tasques encomanades a classe basades en l’anàlisi de comentaris de textos, mapes, gràfics, cartells i fotografies constituirà un 20% per trimestre.

RECUPERACIÓ DELS TRIMESTRES

La matèria d’Història d’Espanya queda aprovada quan la mitjana aritmètica dels trimestres superi 5 o bé com a màxim s’hagi suspès un trimestre amb un 4. Al llarg del curs, l’ alumnat pot optar a una prova de recuperació que no excedirà d’un 6 com a màxim.

L’alumnat de 1r de Batxillerat que no hagi superat la matèria a la convocatòria ordinària de juny, podrà presentar-se a l’extraordinària corresponent a setembre de tot el curs.

APORTACIONS DE LA MATÈRIA A LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES

 

Si considerem que la matèria de ciències socials, geografia i història té com a finalitat proporcionar a l’alumnat els coneixements i les habilitats per ubicar-se en el món, per esbrinar els orígens i les causes dels problemes socials actuals i aprendre a participar en la societat amb coneixement de causa, és important que, en finalitzar l’educació secundària obligatòria, l’alumnat tingui suficients coneixements i habilitats per saber d’on ve, d’on és i cap a on vol anar, com a individu i com a membre d’un col·lectiu. La contribució a l’assoliment de totes les altres competències bàsiques és significativa i se centra en els aspectes següents:

Les competències comunicatives

  • Elaborar el discurs propi de les ciències socials a partir de les competències lingüístiques (descripció, explicació, justificació, interpretació i argumentació) per donar sentit a la informació i construir coneixement.
  • Descodificar i utilitzar diferents tipus de llenguatges (icònics, simbòlics, cartogràfics, audiovisuals, informàtics, etc.) per comprendre i interpretar la realitat.
  • Utilitzar adequadament el vocabulari propi de les ciències socials per a la construcció d’un discurs científic, precís i rigorós.
  • Adquirir habilitats comunicatives en situacions d’interacció oral, d’exposició i comunicació de resultats i de debats oberts o reglats.
  • Valorar les manifestacions artístiques històriques i contemporànies per desenvolupar el sentit estètic i la capacitat d’emocionar-se.
  • Desenvolupar una actitud activa en relació amb la conservació i preservació del patrimoni natural i cultural, contribuint a donar-lo a conèixer.

 

 

Les competències metodològiques

  • Buscar, obtenir, seleccionar, organitzar i interpretar la informació a partir de fonts diverses (directes i indirectes, escrites, gràfiques, audiovisuals, i amb diferents suports, especialment els relacionats amb les TIC).
  • Distingir entre informacions rellevants i anecdòtiques i entre informacions objectives i subjectives, per copsar la intencionalitat dels missatges.
  • Contrastar la informació a partir de fonts diverses, comparant-la per desenvolupar un pensament crític i creatiu.
  • Utilitzar els nombres i el càlcul (la proporcionalitat, els percentatges, les taxes, els índexs, etc.), aplicats a la cronologia i l’anàlisi de fenòmens.
  • Utilitzar tècniques de representació geomètrica per descriure, raonar i projectar formes dels objectes i els espais.
  • Utilitzar amb propietat instruments i tècniques per dibuixar, mesurar i calcular.
  • Recollir, interpretar i comunicar informació de taules i gràfics.
  • Plantejar-se preguntes per desenvolupar un pensament complex, crític, creatiu i amb capacitat de presentar alternatives.
  • Desenvolupar estratègies en la resolució de problemes.
  • Utilitzar i dominar tècniques i estratègies per organitzar i sistematitzar la informació (resums, esquemes, mapes conceptuals, bases d’orientació, etc.).
  • Aplicar estratègies de regulació i d’autoregulació per aprendre a millorar.
  • Desenvolupar la capacitat de previsió i adaptació als canvis.

Les competències personals

  • Configurar la pròpia identitat personal, social i cultural, amb els referents culturals i històrics disponibles del seu entorn.
  • Posar-se en contacte amb universos de coneixement variats, per tal de replantejar-se idees prèvies.
  • Desenvolupar la capacitat d’iniciativa i compromís personal i de l’acció.
  • Prendre decisions a partir de la reflexió i fer propostes de millora.
  • Desenvolupar estratègies de planificació i execució en les tasques quotidianes.